Child theme index:

El Pi–Proposta per les Illes defensarà en el pròxim Ple del Consell de Mallorca una moció per reclamar la cessió íntegra de l’IVA que generen els establiments turístics de Mallorca, amb l’objectiu de finançar plans de rehabilitació integrala les zones turístiques madures degradades i millorar les infraestructures turístiques de l’illa.

El portaveu d’El Pi al Consell, Antoni Salas, ha explicat que “fa dècades que sentir parlar de plans de dinamització turística, de reconversió o de millora urbana. Però la realitat és tossuda: moltes zones turístiques estan pitjor que mai”. Segons Salas, “hi ha barris sencers amb edificis vells, voreres impracticables, falta d’espai públic de qualitat i una presència creixent d’activitats il·legals que degraden completament la zona”.

Segons el portaveu, aquesta situació “no és només un problema urbanístic, sinó un problema social, que afecta la convivència, el benestar dels residents i la reputació turística de Mallorca”. A més, Salas recorda que “en plena crisi d’habitatge, és inadmissible que tenguem zones degradades on el sòl urbà està mal aprofitat i podria aportar habitatge més eficient i sostenible”.

Tot i que Mallorca tanca temporades turístiques de rècord, El Pi considera que l’Estat continua incomplint amb l’illa, perquè “recaptam com una comunitat rica però rebem com una comunitat pobra”, en paraules de Salas. “Som líders en generació de recursos, especialment a través del turisme, però el retorn a Mallorca és ridícul, mentre baixam posicions en renda per càpita i benestar dins la Unió Europea”.

La moció d’El Pi demana que el Consell de Mallorca impulsi, conjuntament amb els ajuntaments afectats, Plans de Rehabilitació Integralper reordenar i dignificar les zones turístiques madures degradades; que el Govern de l’Estat cedeixi el 100% de l’IVA generat pels establiments turístics de Mallorca al Consell insular, destinant-lo íntegrament a la rehabilitació i millora d’infraestructures turístiques; i que la moció es remeti del Consell de Mallorca al Govern Balear, al Ministeri de Turisme i al Ministeri d’Hisenda.

Salas ha remarcat que “no es tracta només de millorar la imatge turística, sinó de garantir la qualitat de vida dels residents”. I afegeix: “Si realment tots els partits diuen que volen una Mallorca més sostenible, més digna i més competitiva, aquesta és l’oportunitat de demostrar-ho amb fets”.

El Pi–Proposta per les Illes Balears, que ara s’integra dins la coalició Per Mallorca, ha presentat una moció al ple de desembre del Consell de Mallorca per rebutjar la reforma derivada de la Llei 1/2025 de mesures d’eficiència del servei públic de la Justícia. La formació adverteix que aquesta normativa “posa en risc el funcionament dels jutjats de Mallorca”, especialment als partits judicials d’Inca, Manacor i Palma, ja fortament tensionats.

Segons el partit, la reforma no té en compte la realitat territorial de l’illa, no garanteix una transició ordenada i no aporta els mitjans humans i materials necessaris per reduir el col·lapse actual.

La portaveu suplent d’El Pi al Consell de Mallorca, Magdalena Vives, ha remarcat que “el que necessiten els jutjats no és una reorganització improvisada, sinó més personal, més recursos i una gestió adaptada a la realitat insular”.

Vives també ha defensat que la Justícia ha de romandre pròxima als ciutadans i ha reclamat que el Govern de les Illes Balears impulsi la transferència de competències per poder oferir “un servei més eficient i ajustat al territori”.

La moció demana suspendre l’aplicació del nou model als partits judicials afectats i reclama una reforma consensuada que reforci realment els recursos del sistema judicial.

El Pi-Proposta per les Illes ha reclamat avui un gir urgent en les polítiques audiovisuals de les institucions de Mallorca després de la polèmica generada per una sèrie sueca que retrata rics estrangers que compren cases a l’illa i es riuen dels mallorquins.

El partit denuncia que aquesta situació és conseqüència d’un model que no impulsa la producció pròpia, després que IB3 hagi deixat de produir ficció, que la Fundació Mallorca Turisme autoritzàs rodatges que caricaturitzen la realitat local mentre denega ajudes a projectes crítics amb el model turístic, i que les ajudes públiques al sector siguin insuficients: “A Mallorca només es pot arribar a finançar un 20% del pressupost d’un llargmetratge”, recorden.

A més, El Pi critica que Mallorca rep un 0% de la quota que RTVE i les plataformes han de destinar a produccions en català, mentre altres territoris sí que en reben: 1,7 milions d’euros anuals al País Valencià i 11 milions a Catalunya.

Joan Miralles, coordinador general d’El Pi, afirma que “no podem permetre que el relat audiovisual de Mallorca el facin tercers que es riuen de nosaltres mentre la nostra indústria està abandonada. És una situació incomprensible.”

“Exigim un compromís real per impulsar ficció pròpia i donar suport a les productores mallorquines. Mallorca ha de poder contar la seva història amb veu pròpia i dignitat”, ha sentenciat el coordinador General.

Mallorca té una nova proposta política. Sota el nom PER MALLORCA, s’ha presentat una coalició que uneix El PI, SOM Mallorca i diverses persones independents amb l’objectiu d’agrupar i revitalitzar el mallorquinisme polític. La nova formació reivindica la necessitat de donar veu pròpia a l’illa enfront d’un panorama dominat —segons asseguren— pel sucursalisme i la dependència dels grans blocs estatals.

La coalició es defineix com un projecte transversal, modern i obert, que aspira a superar l’eix esquerra-dreta i centrar l’acció política en allò que beneficia Mallorca: habitatge digne, protecció del territori, modernització econòmica, defensa de la llengua i cultura, i qualitat de vida per als residents. La voluntat és ser present al Govern balear, al Consell, als ajuntaments i, a mitjà termini, a les institucions estatals.

“Estam impulsant una cosa mai intentada: un espai que posi Mallorca i els mallorquins per damunt de tot”, va declarar Joan Serra, coordinador de la coalició.

El president d’El Pi, Tolo Gili, va ser contundent: “Ens declararem radicalment mallorquins. Ens plantarem davant qui faci falta perquè la política tingui un únic objectiu: els mallorquins primer.”

Per la seva part, el president de SOM Mallorca, Joan Lladó, va reivindicar el dret a tenir poder polític propi: “Sense aquesta veu pròpia, només som espectadors sense capacitat de decisió com a poble.”

L’acte de presentació, celebrat al pati de l’Estudi General Lul·lià, va comptar amb més de 400 persones i un marcat component simbòlic i emocional. Uns joves varen llegir el manifest fundacional, que tot seguit fou signat pels presidents dels partits impulsors. A continuació, es va presentar la imatge corporativa i es va desplegar una bandera de Mallorca de més de nou metres. L’acte es va cloure amb el cant col·lectiu de La Balanguera i un brindis amb vi de la Terra.

Els impulsors insisteixen que aquest no és un punt d’arribada, sinó el primer pas d’un projecte polític que aspira a governar les institucions de Mallorca amb una veu pròpia, unida i sense complexos.

El Pi-Proposta per les Illes Balears ha denunciat que les noves dades sobre les entregues a compte per al 2026 confirmen un any més “el tracte injust i perjudicial” que rep la comunitat autònoma dins el sistema de finançament estatal. Segons aquestes xifres, Balears experimentarà un increment del 4,3%, mentre que la mitjana estatal se situa en el 7,2%. Paral·lelament, cada ciutadà illenc continuarà rebent menys recursos que la mitjana, i l’arxipèlag haurà d’aportar més de 400 milions d’euros a altres territoris.

Davant aquesta situació, El Pi considera que “els pedaços, compensacions puntuals i promeses de reforma” no han servit per corregir una desigualtat que s’arrossega des de fa dècades. Per aquest motiu, la formació defensa que l’única solució real i estructural és que les Illes Balears disposin d’un Concert Econòmic propi, que permeti recaptar i gestionar la totalitat dels impostos generats al territori, i posteriorment fer una aportació justa a l’Estat pels serveis que presta.

Segons El Pi, aquest model permetria posar fi al dèficit fiscal estructural, garantir uns serveis públics ben finançats i adaptar la despesa a la realitat d’un territori insular amb forts sobrecostos i una pressió poblacional creixent.

“Balears no pot continuar sent una comunitat aportadora neta que, alhora, rep menys que la mitjana. Aquest model és injust i ofega els nostres serveis bàsics”, assegura Joan Miralles, coordinador general d’El Pi.

“Els governs de Madrid ens han promès reformes durant anys, però res no ha canviat. El que necessitam és un Concert Econòmic que ens permeti gestionar els nostres recursos i garantir el futur del país”, insisteix. “Euskadi i Navarra ho tenen perquè ho han reclamat. Ara és el torn de les Illes Balears. Hem d’exigir el que és just”, ha sentenciat el coordinador general.

El Pi-Proposta per les Illes ha reaccionat avui a la informació publicada sobre la baixa execució dels projectes finançats a través de l’ecotaxa. El partit considera “molt preocupant” que, malgrat disposar dels recursos, el Govern sigui incapaç de dur endavant les iniciatives que tenia previstes.

Des d’El Pi recorden que l’ecotaxa, més enllà de ser una eina imprescindible per compensar el dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, ha de tenir una traducció real en projectes que millorin el territori, el medi ambient i la qualitat de vida dels residents. En canvi, la informació publicada evidencia que molts projectes estan encallats o directament no s’han executat.

“La realitat és que l’ecotaxa està servint per pal·liar el dèficit fiscal, però això no pot justificar la manca de gestió del Govern. Tenir recursos i no saber-los emprar és una irresponsabilitat”, assegura el Coordinador General d’El Pi, Joan Miralles.

“Les Illes necessiten un Govern que planifiqui, que executi i que doni resultats. No podem permetre que milions d’euros quedin sense utilitzar mentre hi ha projectes ambientals i socials que esperen finançament”, insisteix.

Recorda Miralles que “des d’El Pi demanam al Govern que faci la seva feina, que simplifiqui els procediments i que executi els projectes previstos. L’ecotaxa ha de ser un instrument útil per transformar el nostre model i no una oportunitat perduda.”

El Pi reclama que l’executiu presenti amb urgència un pla de recuperació dels projectes ajornats, amb calendari concret i criteris de transparència, i recorda que la ciutadania mereix veure resultats tangibles d’un dels impostos més rellevants per al futur de les Illes Balears.

El Pi – Proposta per les Illes ha registrat una moció al Consell de Mallorca per impulsar noves mesures que facilitin l’accés a l’habitatge als joves i joves famílies de l’illa. La formació considera que la crisi de l’habitatge és una de les conseqüències més greus de la sobrepoblació que pateix Mallorca, i que les institucions han de trobar solucions transformadores i sostenibles que beneficiïn realment la població autòctona.

Entre les propostes concretes, El Pi demana crear cooperatives d’habitatge per a joves amb un mínim de 15 anys de residència a Mallorca, a les quals s’ha de facilitar sòl edificable i garanties de finançament. A més, proposa que el Govern de les Illes Balears i l’IB-Jove ampliïn la Hipoteca Jove perquè es pugui aplicar també a la rehabilitació integral d’habitatges heretats o a la construcció d’un nou habitatge en un solar familiar.

El portaveu d’El Pi al Consell de Mallorca, Antoni Salas, explica que “molts joves mallorquins no poden permetre’s un habitatge, ni tan sols amb ajudes, perquè la demanda desbocada i els preus inflats els han expulsat del mercat”. Segons Salas, “no podem resignar-nos a què una generació sencera hagi de viure de lloguer etern o renunciar a quedar a Mallorca per manca d’oportunitats”.

El portaveu recorda que El Pi ja havia proposat “plans de rehabilitació integral de barris, com a mesura per optimitzar el sòl urbà, revitalitzar zones degradades i donar noves oportunitats a la gent jove”, però lamenta que “encara no s’hagin vist moviments en aquesta línia”.

Salas subratlla que “les solucions no poden passar per liberalitzar més sòl i continuar alimentant la sobrepoblació, sinó per fer més eficient i accessible l’ús del sòl urbà ja existent”. I afegeix: “Mallorca necessita polítiques d’habitatge que pensin en els mallorquins, no en qui ve de fora a especular amb una segona residència”.

Amb aquesta moció, El Pi torna a situar el debat sobre l’habitatge al centre de la política insular i reafirma el seu compromís amb un model que garanteixi qualitat de vida, arrelament i oportunitats per als joves de Mallorca.

El Pi – Proposta per les Illes ha presentat una moció al Consell de Mallorca en què demana la creació d’una comissió que gestioni el trasllat dels Caps de Bou de Costitx del Museu Arqueològic Nacional (MAN) al Museu de Mallorca.

Aquestes peces, trobades l’any 1895 al jaciment de Son Corró, són considerades un dels elements més destacats del patrimoni arqueològic mallorquí, tant pel seu estat de conservació com per la tècnica amb què foren elaborades. Enguany es compleixen 140 anys de la seva descoberta, i des d’aleshores han estat nombroses les iniciatives que han reclamat el seu retorn a l’illa.

Segons recorda El Pi, els Caps de Bou només varen tornar a Mallorca de manera temporal l’any 1995, en una exposició organitzada pel Consell de Mallorca al Museu de Mallorca. El partit destaca que ambdós museus —tant el MAN com el Museu de Mallorca— tenen titularitat total o parcial del Ministeri de Cultura, fet que facilitaria un trasllat coordinat sense conflictes de propietat.

La moció d’El Pi insta el Ministeri de Cultura, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Costitx a crear una comissió conjunta que impulsi i gestioni el retorn definitiu d’aquestes peces a Mallorca.

El portaveu d’El Pi al Consell de Mallorca, Antoni Salas, ha subratllat que “els Caps de Bou són molt més que unes peces arqueològiques; són un símbol de la nostra història i identitat com a poble. Han de poder ser admirades i estudiades a Mallorca, a prop del lloc on foren trobades”.

Salas ha afegit que “fa massa anys que aquestes figures són lluny de casa seva. És hora que les institucions facin un pas endavant i col·laborin per tornar-les a Mallorca, sense disputes polítiques ni burocràtiques, sinó amb sentit comú i estima pel nostre patrimoni”.

Des d’El Pi – Proposta per les Illes, expressam el nostre suport a la condonació parcial del deute autonòmic, però denunciam que aquesta mesura és només un pedaç que no resol el problema estructural de fons: l’espoli fiscal i l’infrafinançament crònic que pateixen les Illes Balears.

El coordinador general d’El Pi, Joan Miralles, ha estat clar: “Aquest acord és un nou exemple de com el Govern del PP i Vox ha renunciat a defensar els interessos dels residents de les Illes. Han acceptat ser una delegació de Madrid, i aquesta submissió empobreix cada dia més els ciutadans d’aquestes illes.”

Segons les dades econòmiques, les Illes Balears perden cada any més de 6.226 milions d’euros per l’espoli fiscal —un 14,2% del PIB—, mentre que la condonació anunciada és de només 1.741 milions. “En un sol any, les Illes aportam a l’Estat quatre vegades més del que ara se’ns perdona. I el Govern del PP i Vox ho accepta en silenci, sense plantar cara ni defensar el que ens correspon. Aquesta actitud és la que empobreix els residents”, ha subratllat Miralles.

Amb aquests 6.226 milions anuals que s’escapen cap a Madrid, les Illes podrien construir més de mil escoles públiques, més de seixanta hospitals comarcals o més de quaranta mil habitatges socials cada any. “Aquest és el cost real de no tenir veu pròpia, d’obeir interessos de partit abans que els de la nostra gent”, ha afegit el coordinador general.

Davant aquesta situació, El Pi reclama un canvi de rumb i una defensa ferma del nostre autogovern: Un concert econòmic propi per a les Illes Balears, com el del País Basc Navarra, per poder recaptar i gestionar els nostres propis impostos. La fi de l’espoli fiscal i la creació d’un sistema de finançament just, basat en l’equitat i la corresponsabilitat. Un Govern valent i lliure de tuteles de partit, que posi per davant els interessos dels ciutadans de les Illes Balears.

“El PP i Vox s’han agenollat davant Madrid i això empobreix les Illes. El Pi no ho faria mai. Si governàssim, ja hauríem exigit un concert econòmic propi i un REB real. No volem pedaços, volem justícia fiscal i igualtat d’oportunitats per a tots els residents”, ha conclòs Joan Miralles.

Tots–El Pi Pollença ha denunciat públicament que l’Ajuntament de Pollença tenia constància del projecte de la futura planta d’emmagatzematge de bateries de liti des de fa un any, tot i que l’equip de govern, format per PSOE i Més per Pollença, ha assegurat que en va tenir notícia a través del BOIB i de la premsa.

Segons ha fet públic el grup municipal, el 4 de novembre de 2024 l’empresa Aratel Energías Renovables S.L. va registrar una instància al consistori (E-RE-8465) sol·licitant un certificat de compatibilitat urbanística per a una planta de bateries al polígon 3, parcel·la 184. Posteriorment, el 26 de setembre de 2025, la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat va trametre una comunicació oficial (E-RC-5907) a l’Ajuntament demanant un informe municipal dins el termini legal de 20 dies.

“Tots aquests registres oficials, signats digitalment i amb plena traçabilitat, demostren que el consistori estava perfectament informat i que el batle ha enganat la ciutadania”, ha afirmat Tomeu Cifre, portaveu de Tots–El Pi Pollença.

El partit recorda que, durant la reunió celebrada el 3 de novembre de 2025 entre l’empresa promotora, els veïnats afectats, diverses associacions i els representants polítics, l’equip de govern va manifestar públicament que desconeixia completament el projecte. “És evident que el govern municipal o bé menteix o bé no controla el que passa dins les seves pròpies àrees de gestió”, ha afegit Cifre.

Des de Tots–El Pi denuncien la “manca absoluta de transparència” del govern PSOE–Més i consideren “gravíssim” que durant més d’un any ni el ple municipal ni la ciutadania hagin estat informats d’un projecte amb un impacte potencialment alt sobre la salut i el medi ambient.

Per aquest motiu, el grup municipal exigeix explicacions públiques immediates del batle, la publicació íntegra de tota la documentació rebuda relativa al projecte i l’assumpció de responsabilitats polítiques per part dels responsables d’aquesta negligència administrativa i institucional.

“Els pollencins i pollencines mereixen saber tota la veritat. No permetrem que un projecte d’aquestes dimensions s’amagui darrere l’opacitat i la desinformació”, ha conclòs Cifre.

El Pi-Proposta per les Illes ha celebrat que es torni a posar damunt la taula la recuperació del Conveni de Carreteresentre el Consell de Mallorca i el Govern de l’Estat, després de participar en la reunió amb la Direcció Insular de Carreteres, on s’ha presentat una proposta d’inversions per valor de 230 milions d’euros.

El portaveu d’El Pi al Consell de Mallorca, Antoni Salas, ha destacat que “és una molt bona notícia que el conveni torni a caminar i que la proposta inclogui moltes de les actuacions que El Pi ha defensat tant al Consell com als municipis. És una passa endavant important per millorar la seguretat i la mobilitat a Mallorca”.

El Pi ha expressat la seva satisfacció perquè entre les inversions previstes hi figuren projectes coincidents amb les seves propostes com l’enllaç de l’autopista d’Andratx amb Cala Major, les variants d’Inca, Artà o Sencelles, la millora de carreteres com Palmanyola–S’Esglaieta, Llubí–Santa Margalida o Llucmajor–Algaida, i rotondes com la de Sa Cala Sant Vicenç a Pollença, entre moltes altres.

Tot i així, Salas ha proposat actualitzar la quantia econòmica del conveni per adequar-la a la realitat actual: “230 milions d’euros del 2009 no són 230 milions del 2025. Si volem un conveni realment útil, just i amb capacitat per transformar la xarxa viària, hem d’actualitzar aquesta xifra”, ha explicat.

El Pi s’ha mostrat disposat a continuar treballant de manera constructiva i en positiu amb la resta de forces polítiques i amb el Consell per aconseguir un acord sòlid i de consens abans que el document s’elevi al Govern de l’Estat.

“Des d’El Pi sempre estarem a favor de les inversions que millorin Mallorca i la vida dels residents. Volem un conveni actualitzat, amb sentit comú i que respongui a les necessitats reals del territori”, ha conclòs Salas.

El Pi-Proposta per les Illes Balears defensa que el català ha de ser oficialment l’única llengua vehicular de l’ensenyament públic a les Illes Balears i rebutja qualsevol proposta que pretengui reduir-ne la presència o equiparar-lo al castellà dins les aules, perquè l’estatus del castellà i el català no són iguals.

Des del partit recorden que el català necessita ser una llengua de prestigi i útil per garantir-ne el futur, i que mantenir-lo com a llengua vehicular és la millor manera de garantir que els infants i joves de les Illes aprenguin i utilitzin la nostra llengua pròpia.

Antoni Salas, portaveu d’El Pi, ha afirmat que: “El català ha de continuar sent la llengua vehicular de l’ensenyament. Si li llevam prestigi i utilitat, el condemnarem a convertir-se en una llengua morta. I això, com a poble, seria la mort de la nostra manera de ser”.

El Pi subratlla que el castellà ja té la seva obligatorietat de coneixement blindada per la Constitució espanyola, de manera que tota la població en general està obligada a saber-lo. A més, els estudiants escolaritzats a les Illes Balears acaben amb una competència suficient en castellà, tal com demostren totes les dades educatives.

En paraules de Salas: “Tots els estudiants surten parlant castellà, però no tots en català. Si continuam rebaixant el paper del català dins l’escola i dins la societat, perdrem l’eina més potent per mantenir viva la nostra llengua i la nostra identitat”.

El Pi demana al Govern i al Parlament de les Illes Balears que blindin el català com a única llengua vehicular del sistema educatiu, garantint alhora el respecte i la promoció de les modalitats insulars pròpies de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera.

El Pi considera que qualsevol nova promoció urbanística o mesura en matèria d’habitatge ha de tenir un objectiu clar: garantir que els habitatges vagin destinats als residents de les Illes i no mercats de no residents que alimenten l’especulació i fan créixer els preus.

El coordinador general d’El Pi, Joan Miralles, ha defensat que “l’habitatge nou construït ha de ser per als qui viuen i treballen a les Illes Balears tot l’any”. En aquest sentit, ha remarcat que “alliberar sòl rústic només té sentit si serveix per cobrir les necessitats reals de la nostra gent”.

Miralles ha explicat que El Pi aposta per un model turístic i territorial sostenible, que combini el desenvolupament econòmic amb la protecció del territori i la cohesió social. “No podem parlar de sostenibilitat si expulsam els residents del mercat de l’habitatge. El futur de les Illes passa per garantir que la gent pugui viure i arrelar al seu poble”, ha afegit.

Per això, El Pi proposa que tota nova construcció o política d’habitatge incorpori mecanismes de protecció per garantir que aquests habitatges siguin per a residents, i demana al Govern que rectifiqui les mesures que obren la porta a la compra massiva d’habitatges per part de no residents.

En concret, El Pi ha fet explícita la seva proposta d’establir com a requisit per optar a un habitatge protegit que la persona acrediti mínim 15 anys de residència històrica a les Illes Balears, per tal de garantir que els habitatges públics o protegits siguin prioritaris per a les persones que viuen i treballen de forma continuada a l’arxipèlag.

Després del plenari extraordinari del Consell de Mallorca, El PI – Proposta per les Illes considera que ha quedat palès que la crisi de la Conselleria Insular de Turisme no és només el resultat d’una gestió nefasta del conseller, sinó, sobretot, de la covardia i la incompetència del president del Consell, Llorenç Galmés, incapaç d’assumir decisions i de donar la cara davant una evidència incontestable.

Antoni Salas, portaveu d’El PI, ha afirmat: “Avui hem comprovat que el president no governa: s’amaga. Manté un conseller desacreditat perquè li falta coratge i capacitat. Aquesta actitud és indigna del càrrec i perjudica Mallorca”.

El partit denuncia que Galmés ignora un clam social i econòmic pràcticament unànime, fa tard sempre i defuig el diàleg real amb el sector i els municipis. “La seva passivitat bloqueja l’acció pública i degrada la credibilitat institucional. És una fuga de responsabilitat que deixa la política turística a la deriva, sense rumb ni lideratge”, ha remarcat Antoni Salas.

“La fotografia d’avui és clara: un conseller que no pot continuar i un president que no vol decidir. Aquesta combinació de negligència i por està fent mal a la nostra economia, a la nostra imatge i a la convivència entre residents i activitat turística”, ha subratllat el portaveu d’El PI.

Per a El PI, el que s’ha vist al plenari confirma que el problema de fons és el president: “Quan un líder prefereix sostenir l’error abans que afrontar-lo, condemna tota l’administració al descrèdit. Galmés ha triat la covardia i això té conseqüències”, ha conclòs Toni Salas.

El Pi-Proposta per les Illes Balears ha denunciat avui la greu situació d’inseguretat que viuen els veïnats de s’Arenal de Llucmajor, després que diversos mitjans de comunicació hagin informat que els residents s’organitzen en grups per sortir junts i evitar ser assaltats.

La presidenta d’El Pi Palma, Catalina Barceló, ha qualificat la situació de “inadmissible” i ha assegurat que “quan els veïnats han de fer patrulles veïnals o tenen por d’anar tot sols pel carrer, vol dir que el sistema de seguretat pública ha fracassat”.

Barceló ha reclamat la creació d’una policia autonòmica que permeti donar una resposta més eficaç i propera als problemes reals dels ciutadans. “Necessitam un cos de seguretat propi, adaptat al territori, amb capacitat de planificació i de resposta immediata. No pot ser que la nostra seguretat depengui d’efectius insuficients i d’una estructura estatal que no coneix ni la realitat ni les necessitats de les Illes”, ha afirmat.

La presidenta d’El Pi Palma ha recordat que “la inseguretat ciutadana és un dels principals motius de preocupació a Palma i als seus barris” i ha exigit al Govern balear i als ajuntaments que actuïn de manera coordinada per garantir la convivència i la seguretat. “Els ciutadans tenen dret a viure tranquils i sense por. No podem permetre que s’Arenal ni cap altre barri de Mallorca es converteixi en una zona abandonada per les institucions”, ha conclòs Barceló.

El Pi – Proposta per les Illes denuncia la greu agressió lingüística patida recentment per una jove professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), expulsada d’una botiga d’Hipermueble a Palma després d’adreçar-se en català.

El coordinador general d’El Pi, Joan Miralles Plantalamor, ha qualificat els fets de “gravíssims i intolerables” i ha afirmat que “a les Illes Balears ningú hauria de ser humiliat o expulsat d’un comerç per parlar la seva llengua pròpia”.

“Aquest cas posa en evidència que la discriminació lingüística continua sent una realitat massa present i que el Govern ha d’actuar amb fermesa. No pot ser que la llengua pròpia de les Illes Balears sigui motiu d’exclusió o de vexació en ple segle XXI”, ha declarat Miralles.

El Pi considera que la política lingüística del Govern del PP i VOX és totalment inexistent, i que “l’únic objectiu que té és menysprear la llengua pròpia i desmantellar qualsevol instrument de protecció del català”.

Segons Miralles, “han eliminat programes, han silenciat campanyes i han buidat de contingut l’Oficina de Drets Lingüístics. Aquesta deixadesa institucional alimenta els comportaments intolerants que avui tornam a veure”.

Davant aquesta situació, El Pi exigeix al Govern de les Illes Balears la reactivació immediata de l’Oficina de Drets Lingüístics, amb recursos suficients per atendre denúncies, tramitar expedients i sancionar conductes discriminatòries; la creació d’un registre públic d’incidents de discriminació lingüística, per garantir transparència i seguiment; l’impuls d’una campanya de sensibilització adreçada a empreses i ciutadania per recordar que l’ús del català és un dret, no una opció condicionada; la revisió de la normativa autonòmica per assegurar que tots els comerços puguin oferir atenció en català i que els treballadors rebin formació lingüística adequada.

Joan Miralles ha insistit que “el català és part essencial de la identitat de les Illes Balears, i defensar-lo no és cap atac a ningú: és defensar el respecte i la convivència”.

“El Govern ha de garantir que els ciutadans puguin viure plenament en la llengua pròpia de les illes. Si permetem que aquestes situacions quedin impunes, estam renunciant a la nostra pròpia dignitat com a poble”, ha afegit el coordinador d’El Pi.

El Pi fa una crida a totes les institucions i a la societat civil per sumar esforços i defensar el dret de tots els illencs a viure en català, amb normalitat, respecte i sense por.

El Pi-Proposta per les Illes considera un desbarat que Frontex no estigui actuant directament a les Illes Balears en la ruta migratòria d’Algèria cap a les Illes Balears, i que l’Estat espanyol no hagi fet la petició formal perquè hi intervingui. Així ho ha expressat el portaveu del partit al Consell de Mallorca, Antoni Salas, després de conèixer la notícia.

Segons dades oficials, en els darrers dos anys han arribat més de 10.000 persones a les Illes Balears per aquesta via, una xifra equivalent a la població de Binissalem. “Si això és sostenible per a les Illes Balears, per Espanya o per la Unió Europea, que venguin i ens ho expliquin”, ha declarat Salas.

“És un desbarat que Frontex no actui aquí, a la ruta d’Algèria cap a les Illes, i és un desbarat que l’Estat no hagi fet la sol·licitud corresponent. Noltros consideram que s’ha d’actuar amb tots els mitjans possibles, tant els de l’Estat com els de la Unió Europea”, ha insistit el portaveu d’El Pi.

Salas ha recordat que aquesta mateixa demanda ja va ser presentada per El Pi al Consell de Mallorca, mitjançant una moció que instava a reforçar la col·laboració amb l’Estat i la Unió Europea per fer front a aquesta situació i garantir recursos suficients per a les Illes.

El portaveu ha criticat també que des del Govern central es digui que “encara és massa prest per parlar d’una ruta consolidada” quan la realitat mostra un increment constant d’arribades. “És evident que aquesta ruta ja està consolidada i que necessitam una resposta urgent, coordinada i amb mitjans europeus”, ha remarcat.

A més, Salas ha advertit que no es pot fer un centre de migrants al port o al passeig marítim de Palma, com s’ha arribat a plantejar. “A Mallorca hi ha moltes instal·lacions militars de l’Estat que podrien adaptar-se i utilitzar-se per a aquesta funció. No podem improvisar”, ha conclòs.

El Pi–Proposta per les Illes ha denunciat la manca de seguretat jurídica que pateixen els propietaris d’habitatges a Mallorca i a les Illes Balears, una situació que, segons la formació, és una de les principals causes de la greu crisi d’accés a l’habitatge que afecta el conjunt de les Illes.

Segons ha recordat el portaveu d’El Pi al Consell de Mallorca, Antoni Salas, “és ridícul que el mateix Govern central no posi fil a l’agulla per protegir els propietaris. Estan totalment desemparats davant les okupacions, els impagaments o les destrosses als seus pisos, i així és impossible que treguin els habitatges buits al mercat”.

El Pi recorda que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha més de 105.000 habitatges buits a les Illes Balears, molts d’ells propietat de particulars que no s’atreveixen a llogar per manca de garanties legals.

“No pot ser que el Govern central tregui ajudes per pal·liar la morositat quan tens okupes o inquiokupes en situació de vulnerabilitat, i després ells mateixos acumulin mesos de retard en els pagaments”, ha afegit Salas, qui considera la situació “totalment kafkiana”.

Per a El Pi, la solució al problema de l’habitatge passa per reforçar la seguretat jurídica dels propietaris i agilitzar els processos administratius i judicials. “Sense confiança en el sistema, no hi haurà oferta d’habitatge. I sense oferta, seguiran pujant els preus i empitjorant la situació per a tothom”, ha conclòs el portaveu.

El partit exigeix al Govern central i al Govern de les Illes Balears que deixin de criminalitzar els petits propietaris i que impulsin reformes legals urgents per garantir el compliment dels contractes i la protecció efectiva de la propietat privada.

El Pi – Proposta per les Illes denuncia que les noves mesures plantejades pel Govern espanyol, que inclouen un augment de les quotes dels autònoms a partir de 2026, suposen un nou cop per a milers de petits professionals de les Illes Balears. El partit lamenta que, una vegada més, es prenguin decisions des de Madrid sense tenir en compte les particularitats econòmiques i socials de les Illes.El coordinador general d’El Pi, Joan Miralles, ha afirmat que “els autònoms són el cor econòmic de les Illes Balears, però Madrid els tracta com si fossin una gran empresa. Necessiten suport, no més traves”.

Miralles ha remarcat que la situació als territoris insulars és especialment complicada per la insularitat, l’estacionalitat i el cost de vida més elevat, factors que haurien de traduir-se en un tracte fiscal i laboral específic.

“Els autònoms no volen privilegis; volen poder viure del seu esforç amb dignitat”, ha subratllat el coordinador general. “El Govern espanyol ha de deixar de mirar cap a una altra banda i començar a escoltar els qui sostenen el teixit econòmic del país.”

El Pi reclama al Govern central i a les institucions de les Illes Balears que impulsin mesures reals i efectives per protegir els autònoms.

Entre les elles destaquen: que les quotes i impostos siguin més justos per als petits professionals, una protecció social real en cas de cessament d’activitat o la participació directa dels autònoms en la presa de decisions que els afecten.

El Pi-Proposta per les Illes Balears, a través de la seva presidenta a Palma, Catalina Barceló, ha expressat el seu rebuig frontal a la construcció d’una benzinera a la zona de Ses Fontanelles, a la Platja de Palma, i el seu suport total a la recollida de signatures iniciada pels veïnats del barri.

Segons la informació publicada per Ultima Hora, el projecte preveu la instal·lació d’una estació de servei a tocar d’una zona residencial i a pocs metres de l’espai natural protegit de Ses Fontanelles, un de les darreres zones humides que queden a la badia de Palma. Tant les associacions veïnals com diversos col·lectius ecologistes alerten del risc ambiental, acústic i de seguretat que suposaria la seva construcció.

Catalina Barceló, presidenta d’El Pi Palma, ha afirmat que “aquesta benzinera és una nova agressió al territori i a la convivència veïnal”. “No podem permetre que, en ple 2025, es continuïn autoritzant projectes que posen en risc la salut, el medi ambient i la qualitat de vida de les famílies. A més, està situada molt a prop d’un espai natural que s’hauria de protegir, no amenaçar”.

Barceló ha recordat que el partit ja ha defensat en nombroses ocasions la necessitat de revisar el model de planificació urbanística de Palma i apostar per un creixement més sostenible i equilibrat: “Palma necessita més zones verdes, equipaments públics i serveis per als residents, no més benzineres. És urgent que l’Ajuntament aturi aquest projecte i escolti la veu dels veïnats.”

Des d’El Pi Palma també s’insta a l’Ajuntament de Palma i al Govern balear a revisar la tramitació de la llicència i avaluar l’impacte ambiental i urbanístic real del projecte, atesa la seva proximitat a un espai natural protegit i al nucli residencial.

Barceló ha insistit que “aquest cas és un exemple més d’un urbanisme que respon a interessos particulars i no al bé comú. Si volem una ciutat més habitable, hem de començar per prioritzar les persones i el medi ambient”.

Finalment, El Pi Palma manifesta la seva disposició a col·laborar amb les entitats veïnals i a defensar aquesta reivindicació, amb la finalitat d’aconseguir la paralització definitiva del projecte i preservar l’espai de Ses Fontanelles com a zona natural i de convivència ciutadana.